Reallotjament

Hola,

Arran de la manca de fiabilitat d'aquesta plataforma he decidit traslladar el meu bloc a la següent adreça:

marcpertinez.wordpress.com

Aprofito per demanar disculpes al meu pare i a l'Antonio Sánchez que em van enviar uns comentaris que no he rebut i que no he pogut publicar.

Càritas preveu gairebé duplicar la xifra de persones ateses el 2008 a Barcelona per la crisi

Aquesta setmana passada he sabut que Càritas preveu atendre aquest proper any gairebé el doble de persones en risc d'exclusió social ateses el 2008 a Barcelona. Sembla ser que l'entitat ja va començar a detectar aquest importantíssim increment l'octubre del 2007.


Des del gener fins al 30 d'octubre d'aquest any, Càritas va atendre més de 40.000 persones a la província de Barcelona, respecte les 27.000 persones a les quals l'entitat va ajudar en tot el 2007.


El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà, ha explicat que les aportacions de voluntaris, que signifiquen un 80% de l'aliment de l'entitat, s'han reduït en un 15% aquest any respecte a l'any passat.


Per incentivar els donatius, Càritas ha reclamat a l'Administració central que desgravi fins a un 50 % --respecte del 25 % actual-- de l'Impost en la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a les persones que facin donacions fins el 2010.


Ja ningú dubta que aquesta crisi serà dura. Tindrem a prop més persones que mai que necessitaran un cop de ma. Només cal estar a punt per tal d'ajudar en allò que cadascú pugui.


Si voleu saber com podeu ajudar podeu anar a la web de Càrtias

Tenim una altra idea

El Ple que vam celebrar la setmana passada a Martorelles no va servir perquè a l'oposició se'ns informés de les raons per les que el nostre govern ha iniciat la creació de la Mancomunitat amb Sant Fost i Santa Maria.

CiU vam votar abstenció, tot i que ens vam queixar que se'ns ocultés aquesta informació. Crec que l'Alcalde no va estar a l'alçada quan ens va dir que simplement estaven fent els passos legals per crear la Mancomunitat i que quan estigués creada ja es veuria per a què serveix.

Fa uns mesos el govern va desestimar la nostra proposta per posar en marxa el sistema d'Internet WIMAX per a totes les famílies a les que no els arriba l'ADSL. Per contra, Sant Fost ja ho ha posat en marxa amb la mateixa empresa amb la que nosaltres ens vam assessorar per fer la proposta.

El meu company i bon amic Txema Rodríguez, que va dissenyar aquest projecte ja per a la campanya fa uns dies que s'ha posat novament a la feina per fer aquesta proposta de nou en el marc de la Mancomunitat i avui dijous entrarem una instància per proposar-ho a l'equip de govern. En Txema, com a nou secretari d'organització de Convergència a Martorelles ja ha parlat informalment amb l'alcaldesa de Sant Fost.

I és que si els nostres governants de Martorelles no saben per què pot servir la mancomunitat encara, doncs nosaltres tenim idees i aquesta n'és una: extendre el servei (pagant el seu cost, evidentment) a Martorelles i Santa Maria. El cost gobal pot ser més reduït i solucionaríem un problema que des del nostre grup estem reivindicant fa molt de temps.

A veure si per una vegada els nostres companys del govern s'animen amb aquesta idea.

Us poso la nota de premsa que hem fet sobre això:

CiU proposa al govern que Martorelles sol·liciti el servei d’Internet WIMAX de Sant Fost

CiU farà arribar al govern una primera proposta per la qual sí té sentit haver iniciat els tràmits per crear la mancomunitat: l’extensió del servei de banda ample alternatiu a l’ADSL (WIMAX) que CiU ja va proposar abans de les eleccions i que l’Ajuntament de Sant Fost acaba d’implantar.

Sant Fost ha posat en marxa el mateix projecte ( posat al dia ) que CiU de Martorelles vam presentar les passades eleccions, fins i tot amb la mateixa empresa, per donar resposta al problema de manca de cobertura de l’ADSL al poble. La proposta de CiU va ser durament criticada per Units x Martorelles (ara al govern de Martorelles amb ICV). Tot i així, CiU creiem que aquesta és la única solució per als punts foscos de cobertura ADSL del poble i per això Txema Rodríguez, nou secretari d’organització de CiU a Martorelles ja ha mantingut contactes informals amb el govern de Sant Fost per interessar-se sobre el tema.

El nou secretari d’organització va assistir a l’acte de presentació del sistema d’internet Wimax de Sant Fost i va poder comprovar que tot el projecte coincideix exactament amb el que s’havia proposat a Martorelles. Txema Rodríguez va explicar que “És imprescindible que tots els veïns de Martorelles puguem tenir una solució per l´accés a Internet en alguns cassos i una alternativa al servei donat en l´actualitat en d´altres. Per això fem aquesta nova proposta. Tot i que la cobertura d´ADSL és molt alta avui en dia, hem de garantir el 100 %, igual que a d´altres serveis, com pot ser el TDT o el mòvil”. i va assenyalar que “Des de CiU vam proposar aquest sistema abans de les eleccions tal com s’ha instal·lat a Sant Fost i per això ara proposem a l’equip de govern mancomunar el servei pel benefici del poble.”

Nadal a tocar

Aquest proper cap de setmana, potser no, però el següent quasi segur que ja serà Nadal. Sí sí.., no vaig descomptat. Avui ja he vist uns quants aparadors decorats amb motius nadalencs i com diu el tòpic, el Nadal arriba cada any més aviat.

Aviat tornarem a sentir l'olor de pa torrat del pessebre vivent de Martorelles i podrem reunir-nos amb la família i els amics. -A mi em passa- Vivim d'una forma tan ràpida, tan al dia que malgrat les festes tenen una introducció comercial tan llarga, acaben arribant les dates assenyalades i em quedo amb la sensació que no he gaudit ni les prèvies.

No sé com explicar-ho. Quan era petit assaboria amb una mescla d'ànsia i il·lusió les setmanes prèvies a Nadal, Reis, Cap d'Any... Ara no saps massa com, t'hi trobes.. i jo m'hi trobo amb un sentiment de "Ei, que volia preparar això o allò.." i sense solta ni volta el Nadal i les Festes ja han marxat.

Sempre tinc present que no hem vingut a aquest món a quedar-nos-hi i és per això que lamento moltes vegades no poder -amb la deguda calma- disfrutar d'aquest temps que ens apropa d'una forma més íntima als altres.

Potser per una raó cíclica o tal vegada per la nostra cultura cristiana són dates en les que sentim una empatia més gran i més certa amb els qui tenim més a prop. Potser paga la pena aprofitar aquesta situació favorable per demostrar-los que els estimem, no creieu?

Als que us passi com a mi, tingeu present això abans de començar i a veure si som capaços de viure amb la profunditat que es mereix el retrobament amb familiars i amics.

Més impostos, Menys serveis a Martorelles

Si tenia la mínima esperança que es reduís la pressió fiscal als martorellesencs ja l’he perdut tota després de veure com l’equip de govern va aprovar unes ordenances que, si bé no s’incrementen tant com l’any passat, no reparen la injustícia d’una gestió negativa per a l’interès general.

En altres paraules: es consolida una dinàmica d’apujar impostos i reduir serveis i aquestes noves ordenances no fan més que refermar aquest model que no puc compartir de cap de les maneres.

Si almenys se’ns oferissin més i millors serveis es podria arribar a justificar aquesta política d’increment de la pressió fiscal sobre els ciutadans. La realitat, però, és una altra: hem perdut l’escola taller, l’escola d’adults, la possiblitat de llençar la brossa en un contenidor, bombers, ambulàncies, la vigilància a la nit i ara l’escola de música.. (tot i ser semi-privada era un servei pel poble ofert en un local municipal). Malgrat tot això, malgrat la situació de crisi, ens tornen a apujar els impostos.

I és que l’equip de govern va haver de demanar un crèdit de 110.000 € per tancar l’exercici de 2008, perquè no arribaven: els faltaven 250.000 € i van haver de modificar partides, utilitzar el romanent de tresoreria de 89.000 € i demanar aquest crèdit per quadrar els números.

Arribat a aquest punt un es pregunta: com gestionen els diners del poble aquestes persones?
Què està fallant? Jo no ho sé al 100%, evidentment, però el que sí que és cert que ens hem embolicat en externalitzacions i adjudicacions de serveis a empreses dels que ara no sabem com sortir-ne. I és que una altra cosa que he detectat des que sóc regidor és la poca capacitat negociadora del nostre govern. No es defensen amb prou rigor els interessos de l’Ajuntament en la majoria de convenis i contractes que se signen. Les empreses sempre tenen les màximes garanties i -això sí- l’Ajuntament té l’opció d’anar als jutjats. És el cas del contracte amb Dau Bressol’s, per exemple.

I és que per exemple ara que s’ha contractat un peó més per a la brigada de neteja a través de l’empresa URBASER ens hem hagut d’empassar els 44.000 €/any que ens cobra l’empresa. No penseu que el treballador cobrarà això, no, però el govern justificava a capa i espasa aquesta xifra injustificable.

Amb aquestes ordenances es consolida aquesta tendència a intentar buscar més diners per la via de la pressió fiscal enlloc de buscar fórmules imaginatives, i aquesta vegada ja no han pogut apujar algunes taxes com la d’obres, l’impost de circulació o l’IBI de les indústries, els quals estan ja al màxim legal. S’haurà de canviar de paradigma perquè aviat no podran pressionar més la butxaca dels ciutadans. I encara menys podran continuar retallant serveis, perquè ja no podem prescindir de res més (neteja, poda de l’arbrat, etc.).

Hi ha un cas que em va fer avergonyir i que demostra que la manera que tenen de funcionar és equivocada. És el cas dels 7.000 € que costaven les telealarmes a l’Ajuntament i que van aprovar repercutir-ho als avis que teníen una pensió superior als 400 €. Amb un pressupost de quasi 9 milions d’euros, l'Ajuntament no podíem assumir els 7.000 € que ens costava atendre gratuïtament la nostra gent? En canvi sí ens podíem gastar els 44.000 € /any per aquest nou peó d’Urbaser, perquè l’empresa no va preveure bé el que li costaria netejar el poble, segons va explicar l’equip de govern. O els 38.000 € que li paguem al càrrec de confiança d’IC-V per fer... què?

Això sí, enlloc d'explicar-nos què fan ens retreuen -a l'oposició- que no els presentem els números d'una ambulància que vam proposar tornar a tenir a Martorelles. No volia contestar-los, perquè es desautoritzen ells solets, però els regidors d'UxM han de recordar que abans de canviar-se la camisa i ajuntar-se amb la gent del PP van estar governant en un govern que va crear aquest serveis, el darrer govern de CiU. El Sr. Velasco era el regidor d'Hisenda d'aquest govern, però sembla que això ho ha oblidat. Li he de recordar, amb tot el carinyo, que hauria de saber que ha pactat amb qui va regalar les ambulàncies i els camions de bombers a la generalitat i qui encara paga amb la butxaca dels contribuents, els rebuts dels rèntings d'aquestes ambulàncies cada mes. Així que potser que passi per comptabilitat, ara que tonra a ser regidor d'hisenda, i allà té els números. Prou content hauria d'estar que l'oposició estigui fent propostes postitives i contructives.

Crec que hi ha una altra manera de fer les coses, potser amb més imaginació, potser amb més rigor i excel•lència que ens permetria afrontar aquesta gestió amb més competència i èxit. El problema que tenim, però, no és que no governem qui tenim il•lusió per fer-ho millor, sinó que no escolten res del que els diem i només estan pendents de criticar-nos. És per això que cal un gran canvi a tots els nivells a Martorelles. Haurem de demanar-li al President Obama que ens doni un cop de mà!!

Podem canviar les coses a Martorelles

Aquests dies hem sentit moltes vegades el "Yes, we can", lema convertit en fenòmen i després en veritable esperança d'una extraordinària campanya del president electe Obama.

Durant aquestes dues darreres setmanes de campanya als EUA he viscut amb una certa melangia els missatges del "canvi" amb el que els demòcrates i molt especialment Obama han aconseguit seduïr el país.

La veritat és que ja fa bastant de temps que estic convençut que s'ha d'engegar una nova etapa en l'extravagant política local de Martorelles... tan petita i tan gran alhora.

Jo crec què les coses es poden fer millor: es pot gestionar d'un altra manera.

Es pot governar el nostre poble amb unes altres formes i amb excel·lència en la gestió. Es pot gestionar des d'una participació real de la ciutadania. Que cregui això no vol dir que pensi que el meu grup sempre ho haguem fet bé o que en el futur ho farem perfecte. És evident que ens esquivoquem i que ens equivocarem, però hi ha un poble allà; un poble de persones amb noms i cognoms que mereix que les persones que sentim que cal fer alguna cosa, la comencem a fer de veritat.

A mi, personalment, la política local només m'ha aportat elements negatius, desgraciadament: desprestigi, dubtes sobre la honestedat de la meva família, la posada en dubte que m'hagi situat per mèrits propis, etc.

Ni ara com a regidor ni abans com a membre actiu de CiU durant anys, mai he vist un euro. Ans al contrari... però hi ha alguna cosa a dins que t'empeny amb una força inexorable. Amb totes les teves virtuts i defectes sents la convicció que cal defensar com hauria de ser aquest nostre poble.

Aquesta setmana passada em van elegir president local de CDC. En realitat l'important de tot això és que es va elegir una NOVA executiva. Persones que estan "verges" d'aquesta bogeria en la que es va convertir la política local fa uns quants anys agafen les principals responsabilitats del partit.

Els de sempre ens acusaran, ens difamaran, ens despreciaran... des de l'ombra, des d'un pretès anonimat. Aquesta vegada no els servirà de res fer-ho, perquè alguna cosa ja està canviant a Martorelles. Hi ha una nova generació que caminem segurs que aquest canvi profund tindrà lloc més tard o més d'hora. No un canvi de govern, no, que tothom estigui tranquil, sinó que canviarem el paradigma d'aquesta insensatesa.

Jo crec -tinc fe absoluta- en Martorelles. Aquest poble ja ha dit prou. Aquest poble vol sortir del pou i som ja una bona colla de gent que -uns al costat dels altres- ja ens hem començat a arremangar amb els qui ja fa més anys que treballen per aquesta glòria martorellesenca.

S'han intentat destruir les persones i es tornarà a intentar, però la nostra convicció és impertorbable i les ganes de fer feina són infinites. El temps ho demostrarà.

M'ho vaig passar "pipa" al Túnel del Terror d'ADISMAR

Suposo que alguns de vosaltres ja haureu vist les cotxes fumades (uns petits ocells d'un color cendrós amb la cua ataronjada). Ara sí que ha arribat el fred i ja podem veure com moltes cases de Martorelles fan fumejar les xemeneies.



El cap de setmana anterior a la castanyada la Núria i jo vam atrevir-nos a passar pel Túnel del Terror d'ADISMAR. Com deia en Jonathan Gimeno, amb qui vam compartir la por, és molt important la feina que es fa des d'aquesta entitat. Vaig tenir diversos sentiments, però sobretot un: aquestes persones que voluntàriament col·laboren amb l'associació demostren un amor molt gran pels altres. Això que a vegades ens sembla tan difícil de trobar: generositat, altruisme, amor... està moltes vegades a la cantonada o just davant nostre, però sovint no estem preparats per captar-ho i correspondre-ho.



S'ha de felicitar a tothom, però especialment hi ha una persona que, des de fa 3 anys, ha empès aquesta iniciativa des de l'ombra amb molta força: aquesta persona és la Cristina Castro. Així que tot el poble hem d'estar agraïts que persones com la Cristina i tots els qui voluntàriament fan aquesta tasca, deixin el llistó tan alt. Per a mi és un orgull.